Anàlisi DAFO sobre la influència d’una moneda social local en Arrels Sant Ignasi
L’impuls d’una moneda social local a Lleida podria tenir una influència positiva en una entitat com Arrels Sant Ignasi, ja que la seva activitat se centra en la inclusió social, l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat i la recuperació de l’autonomia personal. Una moneda social o altres fórmules d’intercanvi no monetari, com bancs del temps o xarxes d’ajuda mútua, podrien reforçar la connexió entre l’entitat, les persones usuàries i la comunitat local.
Fortaleses
Una de les principals fortaleses d’Arrels Sant Ignasi és la seva clara orientació social. L’entitat ja treballa posant les persones al centre, prioritzant la dignitat, la inclusió i el suport comunitari per davant del benefici econòmic. Això encaixa molt bé amb els valors de les monedes socials, que busquen promoure relacions econòmiques més justes, properes i solidàries.
A més, Arrels ja disposa d’una xarxa de voluntariat i de col·laboració comunitària. Aquesta base social podria facilitar la participació en iniciatives com bancs del temps, intercanvis de serveis o circuits locals de moneda social. També és una fortalesa el fet que l’entitat treballi amb tallers ocupacionals, formació i inserció laboral, ja que aquests espais podrien vincular-se a activitats d’intercanvi comunitari o a serveis reconeguts mitjançant una moneda local.
Debilitats
Tot i aquestes fortaleses, també hi ha limitacions importants. Una primera debilitat és que les persones usuàries d’Arrels es troben sovint en situacions de gran vulnerabilitat, cosa que pot dificultar la seva participació regular en iniciatives que requereixen organització, confiança, estabilitat i continuïtat. Per exemple, una persona sense llar o amb necessitats bàsiques no cobertes pot tenir dificultats per implicar-se en un sistema d’intercanvi si abans no té resoltes qüestions urgents com l’habitatge, l’alimentació o la salut.
Una altra debilitat és la possible manca de recursos tècnics i humans per gestionar una iniciativa d’aquest tipus. Participar en una moneda social implica coordinació, seguiment, formació i coneixement del funcionament del sistema. Si l’entitat ja té una càrrega elevada de treball assistencial, podria ser complicat assumir noves tasques sense suport extern.
Oportunitats
Una moneda social local podria generar oportunitats interessants per a Arrels Sant Ignasi. En primer lloc, podria reforçar l’arrelament territorial de l’entitat, connectant-la més amb comerços locals, cooperatives, associacions veïnals i altres iniciatives de l’economia social i solidària de Lleida. Això podria ajudar a crear una xarxa més forta de suport comunitari al voltant de les persones en situació d’exclusió.
També podria afavorir la participació activa de les persones usuàries. Per exemple, algunes persones podrien oferir habilitats, temps o serveis a la comunitat i rebre a canvi béns, serveis o reconeixement dins del circuit de moneda social. Això podria contribuir a millorar l’autoestima, el sentiment d’utilitat social i la recuperació de vincles comunitaris.
A més, aquest tipus d’iniciatives poden reforçar la resiliència local. En contextos de crisi econòmica o precarietat, les monedes socials i els bancs del temps poden ajudar a cobrir necessitats que el mercat convencional no resol adequadament. Per a una entitat com Arrels, això podria representar una eina complementària per ampliar oportunitats d’inclusió sense dependre exclusivament dels recursos econòmics tradicionals.
Amenaces
Malgrat el potencial positiu, també poden aparèixer amenaces. Una de les principals és el risc que la moneda social no tingui prou acceptació entre la població o els comerços locals. Si no hi ha una xarxa àmplia i estable de participants, la iniciativa pot quedar limitada i tenir poc impacte real.
També existeix el risc d’exclusió dins de la mateixa eina. Si el sistema és massa digital, burocràtic o difícil d’entendre, pot deixar fora precisament les persones amb més dificultats socials o amb menys accés a tecnologia. Per això, seria important que qualsevol moneda social fos accessible, senzilla i acompanyada d’un procés de formació.
Finalment, caldria evitar que la moneda social substituís drets bàsics o recursos públics. Aquestes iniciatives poden ser útils com a complement, però no haurien de convertir-se en una alternativa a les polítiques socials, l’accés a l’habitatge, les prestacions econòmiques o els serveis públics.
Conclusió
En conclusió, una moneda social local podria ser una oportunitat per reforçar la tasca d’Arrels Sant Ignasi, especialment en termes de cooperació comunitària, inclusió social, arrelament territorial i participació de les persones usuàries. Tot i això, la seva implantació hauria de ser progressiva, inclusiva i ben acompanyada, tenint en compte les limitacions de l’entitat i les necessitats específiques de les persones amb qui treballa. Ben plantejada, aquesta eina podria contribuir a fer més visible el valor social de les persones i a construir una economia local més solidària i cohesionada.
L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb dificultats socials greus. La seva missió és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat.
Aquesta entitat està vinculada a la xarxa d’Arrels Fundació, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social a diferents llocs de Catalunya. A través de diversos programes socials, ofereix serveis d’acollida, alimentació, suport emocional, formació i inserció laboral.
Un dels principis de l’economia social i solidària és posar les persones al centre de l’activitat, prioritzant el benestar social per davant del benefici econòmic. En el cas d’Arrels Lleida, aquest principi és molt clar, ja que totes les seves activitats estan orientades a donar suport a persones que es troben en situacions molt difícils. L’objectiu principal no és obtenir beneficis, sinó generar impacte social positiu.
Un altre principi important és la inclusió social i la reducció de les desigualtats. Arrels treballa directament amb persones que sovint han quedat fora del sistema social o laboral. Mitjançant tallers ocupacionals, activitats formatives i programes d’inserció, l’entitat intenta crear oportunitats perquè aquestes persones puguin recuperar autonomia i accedir al mercat laboral.
També es pot observar el principi de participació i comunitat. Moltes de les activitats d’Arrels es desenvolupen gràcies a la col·laboració de voluntaris i voluntàries, així com a la implicació de la comunitat local. Aquesta participació reforça els vincles socials i promou una economia més basada en la solidaritat i la cooperació.
Pel que fa al context en què opera l’organització, cal tenir en compte que el fenomen del sensellarisme i la pobresa urbana és una realitat present en moltes ciutats, també a Lleida. Factors com la dificultat d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral o problemes personals poden portar algunes persones a situacions d’exclusió social. En aquest context, entitats com Arrels tenen un paper molt important com a suport complementari a les polítiques públiques.
Tot i la seva tasca positiva, també es poden plantejar algunes propostes de millora per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’economia social i solidària. Per exemple, l’entitat podria potenciar encara més projectes d’economia social vinculats a la inserció laboral, com cooperatives socials o iniciatives productives gestionades amb la participació de les persones usuàries.
Una altra possible millora seria augmentar la sensibilització social sobre el sensellarisme. Moltes vegades aquestes situacions són invisibles o poc conegudes per la població. Desenvolupar més activitats educatives o campanyes de sensibilització podria ajudar a generar més consciència social i implicació ciutadana.
En conclusió, Arrels Lleida és un exemple d’organització que treballa d’acord amb molts dels principis de l’economia social i solidària, especialment pel seu enfocament en la dignitat de les persones, la solidaritat i la inclusió social. Tot i això, sempre hi ha marge per continuar innovant i reforçant els mecanismes que permetin crear una societat més justa i cohesionada.
Bibliografia (APA)
Arrels Sant Ignasi. (s.d.). Qui som i què fem.
Arrels Fundació. (s.d.). Projecte social i acció contra el sensellarisme.
Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Principis de l’economia social i solidària.
Al llarg del curs he analitzat el cas d’Arrels Sant Ignasi, una entitat social de Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar, persones migrants, persones amb problemes d’addiccions, infants en risc i persones privades de llibertat. La seva missió és “acollir, acompanyar i defensar” les persones més vulnerables de la ciutat de Lleida i del seu entorn, tot promovent una comunitat solidària orientada a la transformació social.
Arrels Sant Ignasi no es limita a oferir serveis assistencials, sinó que parteix d’una mirada més profunda: transformar les causes que generen exclusió social. Els seus valors —comunitat, acompanyament incondicional, treball en xarxa i transformació social— connecten clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, perquè situen la persona al centre i entenen l’activitat social com una eina de justícia, cohesió i canvi col·lectiu.
Arrels Sant Ignasi i els principis de l’ESS
L’Economia Social i Solidària defensa una economia orientada al bé comú, la democràcia, la cooperació, l’arrelament territorial i la sostenibilitat de la vida. En aquest sentit, Arrels Sant Ignasi representa un exemple clar d’entitat que posa l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés.
La seva activitat combina diferents línies d’intervenció: centre obert per a persones sense llar, servei de distribució d’aliments, reducció de danys, reforç escolar, alfabetització per a persones migrants, habitatge de suport, acompanyament terapèutic i seguiment de dones amb privació de llibertat. Aquesta diversitat mostra que l’exclusió social és un fenomen multidimensional i que no es pot abordar només des d’una resposta puntual o assistencialista.
Un dels aprenentatges principals del curs és que l’ESS no és només una forma jurídica o un sector econòmic, sinó una manera d’entendre les relacions socials, el treball i la comunitat. En el cas d’Arrels, això es concreta en una pràctica molt arrelada al territori: treballar des de Lleida, amb les persones de Lleida i amb xarxes locals de suport. L’entitat actua com a espai de cura, però també com a agent d’incidència social.
Digitalització: oportunitat i risc
La digitalització és un dels àmbits treballats durant el curs i també és un repte per a entitats com Arrels Sant Ignasi. D’una banda, les eines digitals poden ajudar a millorar la gestió interna, la comunicació, la transparència, la captació de voluntariat, les campanyes de sensibilització i la recollida de dades sobre necessitats socials.
D’altra banda, cal tenir present que moltes persones ateses per Arrels poden patir també exclusió digital. Les persones sense llar, migrants o en situació administrativa precària sovint tenen dificultats per accedir a tràmits electrònics, cites prèvies, empadronament, serveis públics o recursos bàsics. Per això, la digitalització només és transformadora si va acompanyada d’acompanyament humà i d’una mirada inclusiva.
En aquest punt, Arrels pot jugar un paper important: no només utilitzant eines digitals per millorar la seva acció, sinó també denunciant que la digitalització de l’administració pot deixar fora precisament les persones que més necessiten els serveis públics.
Finances ètiques, monedes socials i sostenibilitat econòmica
Un altre aprenentatge del curs ha estat la importància de les finances ètiques i les monedes socials com a instruments per reforçar economies més justes. En el cas d’Arrels Sant Ignasi, aquests instruments podrien tenir un paper complementari.
Les finances ètiques podrien contribuir a donar estabilitat a projectes d’habitatge, inserció, acompanyament o economia comunitària. També podrien reforçar la coherència entre els valors de l’entitat i la manera com es financen les seves activitats. En una entitat que defensa la justícia social, no és menor preguntar-se d’on venen els recursos, amb quins criteris es gestionen i quin impacte tenen.
Pel que fa a les monedes socials o complementàries, el seu encaix seria més indirecte, però interessant. Podrien vincular-se a xarxes locals de comerç, bancs del temps, intercanvis comunitaris o iniciatives de suport mutu. Ara bé, caldria evitar una mirada idealitzada: les monedes socials no substitueixen drets bàsics com l’habitatge, la salut o la renda garantida. Poden ser eines comunitàries útils, però no poden compensar la manca de polítiques públiques estructurals.
Alineació amb els grans marcs de política pública
Arrels Sant Ignasi s’alinea de manera clara amb diversos marcs de política pública. En primer lloc, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment l’ODS 1 —fi de la pobresa—, l’ODS 3 —salut i benestar—, l’ODS 10 —reducció de les desigualtats—, l’ODS 11 —ciutats i comunitats sostenibles— i l’ODS 17 —aliances per assolir els objectius. Aquesta alineació no és només discursiva: es concreta en serveis directes, sensibilització, treball comunitari i denúncia de les causes de l’exclusió.
En segon lloc, Arrels encaixa amb la lògica de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, que des del 2016 promou punts territorials per impulsar cooperatives, societats laborals i iniciatives d’economia social. La Generalitat defineix aquests espais com a eines de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, amb valors com la justícia social, la democràcia participativa, la sostenibilitat, l’equitat i la solidaritat. En el cas de Lleida, aquest marc pot facilitar connexions entre Arrels i altres iniciatives d’ESS del territori.
En tercer lloc, el cas d’Arrels també es pot llegir en relació amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures, que situa l’economia social i les cures al centre de l’acció pública. Aquest PERTE té com a objectius impulsar l’economia social i enfortir els serveis de cures accessibles i centrats en les persones. Arrels treballa precisament en aquest espai: la cura de persones vulnerabilitzades, la intervenció comunitària i la defensa d’una vida digna.
Finalment, el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social també és rellevant, perquè identifica l’accés al finançament, la transició digital i verda i el reforç de l’ecosistema de l’economia social com a àmbits clau. Arrels pot beneficiar-se d’aquests marcs si les polítiques públiques es concreten en recursos accessibles, estables i adaptats a les necessitats reals de les entitats socials.
Contractació pública: una eina clau però insuficient per si sola
La contractació pública pot tenir un paper molt important en la sostenibilitat d’entitats com Arrels Sant Ignasi. Si l’administració incorpora clàusules socials, criteris de qualitat, proximitat, impacte comunitari i experiència en l’acompanyament de persones vulnerables, pot afavorir que les entitats de l’ESS tinguin més capacitat d’actuació.
La Generalitat de Catalunya disposa d’un Codi per a una contractació pública socialment responsable, que facilita la incorporació de clàusules socials, ambientals, ètiques i de transparència en els procediments de contractació pública. Aquest codi planteja la contractació com una eina per desenvolupar polítiques públiques i no només com un mecanisme administratiu de compra de serveis.
Ara bé, també cal fer una lectura crítica. La contractació pública pot reforçar entitats com Arrels, però també pot generar dependència econòmica, burocratització i pressió per executar serveis sense prou recursos. Per això, no n’hi ha prou amb contractar entitats socials: cal garantir finançament estable, reconeixement del treball comunitari, espais de participació en el disseny de polítiques i mecanismes d’avaluació que mesurin l’impacte social real, no només indicadors quantitatius.
Potencial transformador en el context de Lleida
El potencial transformador d’Arrels Sant Ignasi és molt rellevant perquè actua en un context on el sensellarisme i l’exclusió social han augmentat. Segons dades publicades sobre la seva memòria de 2024, l’entitat va atendre 1.357 persones en situació de sense llar, de les quals 230 dormien al ras, i el total de persones beneficiades per la seva activitat va ser de 4.881. Aquestes dades mostren que la seva tasca és imprescindible, però també que el problema supera la capacitat d’una sola entitat.
Per això, el valor d’Arrels no és només el nombre de persones ateses, sinó la seva capacitat de fer visible una realitat sovint amagada. L’entitat combina atenció directa, sensibilització, treball en xarxa i incidència. Aquesta combinació és fonamental perquè el sensellarisme no es resol només amb caritat o emergència, sinó amb habitatge, salut, drets, empadronament, ingressos mínims, comunitat i polítiques públiques valentes.
Arrels Sant Ignasi transforma perquè acompanya persones concretes, però també perquè qüestiona el model social que les deixa fora. El seu paper és especialment important en una ciutat mitjana com Lleida, on la proximitat pot facilitar xarxes comunitàries, però on també poden faltar recursos estructurals davant problemàtiques cada vegada més complexes.
Interacció amb l’entitat
Per completar aquesta anàlisi vaig enviar un correu a l’entitat demanant si poden validar breument algunes idees o respondre tres preguntes:
Bon dia,
Soc estudiant i estic elaborant un article acadèmic sobre Arrels Sant Ignasi en relació amb l’Economia Social i Solidària, les polítiques públiques i la transformació social a Lleida.
M’agradaria contrastar breument tres qüestions:
Quin considereu que és avui el principal repte social que afronta Arrels a Lleida?
Quin paper tenen o haurien de tenir les polítiques públiques en la vostra tasca?
Com valoreu la importància del treball en xarxa amb altres entitats, administracions i ciutadania?
Moltes gràcies per la vostra feina i pel temps dedicat.
Conclusió
L’anàlisi d’Arrels Sant Ignasi permet integrar molts dels aprenentatges del curs. L’entitat mostra com l’Economia Social i Solidària pot donar respostes concretes a necessitats urgents, però també com pot generar comunitat, denúncia i transformació. La seva tasca s’alinea amb els ODS, amb els Ateneus Cooperatius, amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures i amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.
Tanmateix, el cas també evidencia una tensió central: les entitats socials no poden substituir les responsabilitats públiques. Poden innovar, acompanyar, sensibilitzar i transformar, però necessiten polítiques públiques estables, contractació responsable, finançament adequat i reconeixement institucional.
Arrels Sant Ignasi és, per tant, una entitat amb un fort potencial transformador perquè treballa des de la proximitat, la dignitat i la justícia social. El seu cas mostra que l’ESS no és una alternativa abstracta, sinó una pràctica quotidiana que pot canviar vides i, alhora, interpel·lar el conjunt de la societat.
Anàlisi DAFO final sobre la influència d’una moneda social local en Arrels Sant Ignasi
L’entitat seleccionada és Arrels Sant Ignasi, una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb greus dificultats socials. Tal com es va exposar a la PAC 1, la seva missió principal és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat. L’entitat ofereix serveis d’acollida, alimentació, suport emocional, formació i inserció laboral, sempre des d’una mirada centrada en la dignitat de les persones i la inclusió social .
A partir de l’anàlisi inicial i del debat amb els companys i companyes, es pot afirmar que l’impuls d’una moneda social local a Lleida podria tenir una influència positiva en Arrels Sant Ignasi, sempre que es plantegés com una eina complementària i no com una substitució dels drets socials, les polítiques públiques o els recursos econòmics necessaris per atendre situacions de pobresa i exclusió.
Fortaleses
Una de les principals fortaleses d’Arrels Sant Ignasi és que la seva activitat ja està molt alineada amb els principis de l’economia social i solidària. L’entitat posa les persones al centre, prioritza el benestar social per davant del benefici econòmic i treballa per reduir desigualtats. Aquest enfocament encaixa amb les finalitats de les monedes socials, els bancs del temps i les finances ètiques, ja que totes aquestes iniciatives busquen generar relacions econòmiques més justes, properes i cooperatives.
Una altra fortalesa és la seva experiència en l’acompanyament social. Arrels coneix bé les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat i pot detectar quins tipus d’intercanvis o serveis podrien ser realment útils. Per exemple, una moneda social podria facilitar l’accés a determinats productes o serveis locals, mentre que un banc del temps podria permetre intercanviar habilitats, cures, suport comunitari o petites tasques quotidianes.
També cal destacar la presència de voluntariat i la implicació de la comunitat local. En el debat amb els companys/es es va remarcar que aquesta base comunitària és un element clau, perquè una moneda social només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa de persones, entitats i comerços disposats a implicar-s’hi.
Debilitats
Tot i aquestes fortaleses, Arrels Sant Ignasi també podria trobar dificultats importants. La primera és la situació de vulnerabilitat de moltes persones usuàries. Les persones sense llar o amb necessitats bàsiques no cobertes poden tenir dificultats per participar de manera estable en una moneda social o en un banc del temps. Abans de poder implicar-se en circuits d’intercanvi, sovint necessiten tenir garantides qüestions bàsiques com l’alimentació, la salut, l’habitatge o l’estabilitat emocional.
Una altra debilitat és la possible manca de recursos humans i tècnics. Gestionar una moneda social o participar-hi activament requereix temps, coordinació, formació i seguiment. Si l’entitat ja té una càrrega elevada de treball assistencial, podria ser difícil assumir noves responsabilitats sense suport extern.
També podria aparèixer una barrera relacionada amb l’accés digital. Si la moneda social funcionés principalment a través d’una aplicació o plataforma tecnològica, algunes persones usuàries podrien quedar-ne excloses per manca de dispositius, connexió o habilitats digitals. Per tant, seria imprescindible que el sistema fos senzill, accessible i acompanyat.
Oportunitats
Una moneda social local podria generar oportunitats importants per a Arrels Sant Ignasi. En primer lloc, podria reforçar el seu arrelament territorial. La participació en una moneda social permetria establir vincles més forts amb comerços locals, cooperatives, associacions veïnals, entitats socials i altres iniciatives de l’economia social i solidària de Lleida.
En segon lloc, podria ajudar a donar més valor a les capacitats de les persones usuàries. Sovint, les persones en situació d’exclusió són percebudes només des de les seves mancances. En canvi, un banc del temps o un sistema d’intercanvi pot permetre reconèixer que aquestes persones també tenen coneixements, habilitats, temps i experiències que poden aportar a la comunitat. Això podria afavorir l’autoestima, el sentiment de pertinença i la reconstrucció de vincles socials.
Una altra oportunitat és la possibilitat de crear circuits econòmics més resilients. En contextos de crisi, precarietat o augment del cost de vida, les monedes socials poden ajudar a cobrir necessitats que el mercat convencional no resol prou bé. Per a Arrels, això podria ser una eina complementària per ampliar les oportunitats d’inclusió social i laboral.
Finalment, les finances ètiques podrien oferir alternatives de finançament més coherents amb els valors de l’entitat. Per exemple, Arrels podria reforçar aliances amb entitats de banca ètica, cooperatives de crèdit o fons solidaris per impulsar projectes d’inserció laboral, formació o economia comunitària.
Amenaces
Una de les principals amenaces és que la moneda social no tingui prou acceptació social. Si pocs comerços, entitats o ciutadans hi participen, la seva utilitat real pot ser limitada. Perquè funcioni, cal una xarxa àmplia, estable i compromesa.
També existeix el risc que la moneda social es converteixi en una eina simbòlica però amb poc impacte real. Si no permet accedir a béns i serveis útils, pot generar frustració entre les persones participants. Per això, és important que la iniciativa parteixi de necessitats concretes i no només d’una idea teòrica.
Una altra amenaça és el risc d’estigmatització. Si la moneda social s’associa només a persones pobres o excloses, podria reforçar etiquetes negatives. Per evitar-ho, hauria de ser una eina oberta a tota la comunitat, no només a les persones ateses per entitats socials.
Finalment, cal tenir present el risc que aquestes iniciatives siguin utilitzades per compensar mancances estructurals. Les monedes socials, els bancs del temps i les finances ètiques poden ser eines valuoses, però no poden substituir el dret a l’habitatge, les prestacions socials, els serveis públics ni les polítiques de lluita contra la pobresa.
Reflexió crítica final
El debat amb els companys/es ha ajudat a veure que la moneda social pot ser una eina útil, però només si s’implanta amb realisme i amb una mirada inclusiva. No es tracta només de crear una nova forma d’intercanvi, sinó de construir confiança, comunitat i relacions econòmiques més humanes.
En el cas d’Arrels Sant Ignasi, aquesta iniciativa podria reforçar la seva missió social perquè permetria ampliar les formes de participació de les persones usuàries i generar nous vincles amb el territori. També podria contribuir a fer més visible que les persones en situació de vulnerabilitat no són només receptores d’ajuda, sinó que també poden aportar valor a la comunitat.
Tot i això, la implantació hauria de ser progressiva. Primer caldria fer una diagnosi de necessitats, identificar possibles aliances locals i garantir que les persones usuàries reben l’acompanyament necessari. També seria recomanable començar amb experiències petites, com un banc del temps vinculat a activitats comunitàries o intercanvis amb entitats properes, abans d’impulsar una moneda social més complexa.
En conclusió, una moneda social local podria ser una oportunitat per reforçar la tasca d’Arrels Sant Ignasi en termes d’inclusió, cooperació, resiliència i arrelament territorial. Tanmateix, perquè tingui un impacte real, hauria de ser accessible, participativa i complementària a les polítiques socials existents. El seu valor principal no seria només econòmic, sinó sobretot comunitari i social.
Bibliografia
Arrels Sant Ignasi. (s.d.). Qui som i què fem.
Arrels Fundació. (s.d.). Projecte social i acció contra el sensellarisme.
Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Principis de l’economia social i solidària.
González Molero, R. (2025). PAC 1: Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària a Arrels Lleida.
Ús de la intel·ligència artificial
Per a l’elaboració d’aquesta publicació s’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport per organitzar les idees, estructurar l’anàlisi DAFO i millorar la redacció final. La IA s’ha fet servir a partir de la PAC 1 prèviament elaborada sobre Arrels Sant Ignasi i de les indicacions de l’activitat. Posteriorment, el contingut ha estat revisat i adaptat personalment per assegurar que respongui als objectius de la tasca, incorpori el debat amb els companys/es i mantingui una reflexió crítica pròpia.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.